No reciclar surt car

No reciclar surt car

El reciclatge de residus comporta beneficis econòmics, socials i ambientals. Aquest fet, lligat als perjudicis ambientals i econòmics que suposa portar residus als abocadors, ha fet desenvolupar als governs mesures amb l’objectiu d’afavorir la valorització dels residus.

A Catalunya, el govern de la Generalitat va ser pioner en la implantació d’un impost que grava els residus dipositats als abocadors. D’aquesta manera, als residus recollits amb la fracció resta, que són dipositats directament a abocadors municipals o comarcals, se’ls aplica un impost anomenat “cànon de disposició”. Els recursos obtinguts amb aquest impost es destinen a mesures per la implantació de la gestió sostenible dels residus municipals. Inicialment el valor d’aquest impost era de 10€/t dipositada, actualment (2021) és de 53’10 €/t i es preveu el seu augment proporcional fins al 2024, que arribarà a 71,60€/t.

Per tant, al cost de gestió de la fracció resta, que és aproximadament de 60€/t, cal sumar-hi el cost del cànon, que el 2024 serà de 71,60 €/t, comportant que la gestió de cada tona de residu dipositada amb la fracció resta costarà a les arques municipals més de 130€/t. I això sense comptar les despeses que en un futur poden ocasionar les gestions de manteniment i adequació dels abocadors.

A l’altre costat de la balança hi ha els residus dipositats en fraccions reciclables. Aquests, en ser portats en plantes de valorització, suposen un retorn econòmic per a les entitats municipals, que en alguns casos pot dependre del valor de mercat del residu o de les polítiques ambientals dels governs.

Aquest balanç econòmic ha provocat que molts ajuntaments i consells comarcals hagin desenvolupat o tinguin previst desenvolupar noves accions per millorar la gestió dels residus a les seves entitats, ja que no realitzar una recollida selectiva amb alts valors de reciclatge podria comportar l’augment de les taxes municipals.

Amb el suport de:

Articles Relacionats